Les equacions en derivades parcials (EDP a partir
d’ara) han estat i són una eina fonamental
per a la modelització matemàtica de la natura
i de les cències socials. La propagació d’ones,
la difusió de la calor, l’electromagnetisme, l’elasticitat,
la dinàmica de fluids i de poblacions
o les finances són exemples clars de la seva
aplicabilitat. També han estat l’eix central del
desenvolupament d’eines molt importants de la
matemàtica, com les sèries de Fourier o l’anàlisi
funcional. Ara bé, va ser durant la segona
meitat del segle xx que el seu gran desenvolupament
teòric les va portar a ser considerades per
elles mateixes com una disciplina específica de
les matemàtiques. I ´es en aquesta anomenada
«edat d’or» de les EDP, que cal inscriure el
treball matemàtic de Louis Nirenberg.
Des dels
seus treballs inicials als anys cinquanta fins
a l’actualitat, en Nirenberg pot considerar-se
un dels actors o artífexs principals d’aquest
creixement de les EDP, tant des del punt de
vista teòric com aplicat.
De l’any 1990 al 1994 vaig tenir la sort de
dur a terme la meva tesi doctoral a l’Institut
Courant de Ciències Matemàtiques sota la
direcció de Louis Nirenberg. Puc dir, sense
risc d’equivocar-me, que la meva manera de
fer i entendre les matemàtiques és, en molt
forta mesura, deguda a ell. En Nirenberg també és la persona que em va posar en contacte
amb diversos matemàtics molt destacats que
han tingut una forta influència en la meva
carrera professional. D’aquells dies al Courant
Institute recordo, amb una certa enyorança, l’ambient molt estimulant i agradable que es
respirava i, en especial, una sala de la planta
tretze on estudiants i professors (premis Abel
inclosos) menjàvem, preníem cafè o parlèvem
de matemètiques tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada