Les equacions en derivades parcials (EDP a partir
d’ara) han estat i són una eina fonamental
per a la modelització matemàtica de la natura
i de les cències socials. La propagació d’ones,
la difusió de la calor, l’electromagnetisme, l’elasticitat,
la dinàmica de fluids i de poblacions
o les finances són exemples clars de la seva
aplicabilitat. També han estat l’eix central del
desenvolupament d’eines molt importants de la
matemàtica, com les sèries de Fourier o l’anàlisi
funcional. Ara bé, va ser durant la segona
meitat del segle xx que el seu gran desenvolupament
teòric les va portar a ser considerades per
elles mateixes com una disciplina específica de
les matemàtiques. I ´es en aquesta anomenada
«edat d’or» de les EDP, que cal inscriure el
treball matemàtic de Louis Nirenberg.
Des dels
seus treballs inicials als anys cinquanta fins
a l’actualitat, en Nirenberg pot considerar-se
un dels actors o artífexs principals d’aquest
creixement de les EDP, tant des del punt de
vista teòric com aplicat.
De l’any 1990 al 1994 vaig tenir la sort de
dur a terme la meva tesi doctoral a l’Institut
Courant de Ciències Matemàtiques sota la
direcció de Louis Nirenberg. Puc dir, sense
risc d’equivocar-me, que la meva manera de
fer i entendre les matemàtiques és, en molt
forta mesura, deguda a ell. En Nirenberg també és la persona que em va posar en contacte
amb diversos matemàtics molt destacats que
han tingut una forta influència en la meva
carrera professional. D’aquells dies al Courant
Institute recordo, amb una certa enyorança, l’ambient molt estimulant i agradable que es
respirava i, en especial, una sala de la planta
tretze on estudiants i professors (premis Abel
inclosos) menjàvem, preníem cafè o parlèvem
de matemètiques tots plegats.
dilluns, 2 de maig del 2016
JA HA ENGEGAT EL CANGUR 2016
De seguida que el vaixell del Cangur 2015 va
arribar a port ja va salpar el vaixell del Cangur
2016, que també va carregat de novetats.
Les persones que han d’anar a la reunió internacional de Cangur sense Fronteres (octubre
2015, Göteborg, Suècia) ja han comen¸cat
la seva tasca de proposta de problemes i anàlisi
dels problemes que es van proposant des dels
diferents països.
La SCM ja ha anunciat la celebració del Cangur 2016 per als mateixos nivells escolars d’enguany i, a més, com a novetat, es convoca el Cangur per a alumnes de 1r i 2n d’ESO i així s’abastarà tota la franja d’edat d’11 a 18 anys. Això ha implicat la creaciò d’una nova Subcomissió i la primera tasca conjunta de totes les comissions va ser decidir la data del Cangur 2016. La data internacional està fixada el tercer dijous de març, el 17 de març. Però la Comissió Cangur ha valorat el fet que aquesta data (penúltim dia de classe abans de les vacances de setmana santa) podia interferir amb l’organització de les activitats pròpies de molts centres. Exactament això mateix va passar el 2013 a Catalunya. Aquesta és l’explicació de l’«anomalia» que s’observa en la figura 1 i per aquesta raó s’ha convocat el Cangur per al dia 7 d’abril de 2016. A partir de l’experiència d’enguany amb el Cangur-primària, que s’ha valorat positivament, la «nova» prova Cangur per a 1r i 2n d’ESO es desenvoluparà al propi centre (juntament amb la de 3r d’ESO), a l’hora i de la manera que en cada centre vagi millor per adaptar-lo a l’organització general del centre però, això sí, per als nivells «dels grans» es mantindrà la celebració en seus, que ja hem comentat que és molt ben valorada.
Esperem que la col·laboració de tothom (professorat, patrocinadors, institucions) faci possible un gran Cangur 2016. Us podem assegurar que la desinteressada feina de les diverses comissions no faltarà.
Marta Berini i Antoni Gomà Comissió Cangur de la SCM
La SCM ja ha anunciat la celebració del Cangur 2016 per als mateixos nivells escolars d’enguany i, a més, com a novetat, es convoca el Cangur per a alumnes de 1r i 2n d’ESO i així s’abastarà tota la franja d’edat d’11 a 18 anys. Això ha implicat la creaciò d’una nova Subcomissió i la primera tasca conjunta de totes les comissions va ser decidir la data del Cangur 2016. La data internacional està fixada el tercer dijous de març, el 17 de març. Però la Comissió Cangur ha valorat el fet que aquesta data (penúltim dia de classe abans de les vacances de setmana santa) podia interferir amb l’organització de les activitats pròpies de molts centres. Exactament això mateix va passar el 2013 a Catalunya. Aquesta és l’explicació de l’«anomalia» que s’observa en la figura 1 i per aquesta raó s’ha convocat el Cangur per al dia 7 d’abril de 2016. A partir de l’experiència d’enguany amb el Cangur-primària, que s’ha valorat positivament, la «nova» prova Cangur per a 1r i 2n d’ESO es desenvoluparà al propi centre (juntament amb la de 3r d’ESO), a l’hora i de la manera que en cada centre vagi millor per adaptar-lo a l’organització general del centre però, això sí, per als nivells «dels grans» es mantindrà la celebració en seus, que ja hem comentat que és molt ben valorada.
Esperem que la col·laboració de tothom (professorat, patrocinadors, institucions) faci possible un gran Cangur 2016. Us podem assegurar que la desinteressada feina de les diverses comissions no faltarà.
Marta Berini i Antoni Gomà Comissió Cangur de la SCM
PREMI ABEL 2015
El 25 de març d’enguany, l’Acadèmia Noruega
de Ciències i Lletres va decidir atorgar el premi
Abel 2015 als matemàtics nord-americans John
F. Nash Jr. i Louis Nirenberg. En paraules del
seu president, Kirsti Strøm Bull, l’Acadèmia
va decidir concedir el premi a aquests dos
«gegants» de les matemàtiques del segle xx, per
les seves importants contribucions a la teoria
d’equacions en derivades parcials no lineals i
les seves aplicacions a l’anàlisi geomètrica.
John F. Nash, nascut el 13 de juny de 1928
a l’estat nord-americà de Virgínia, va rebre
també el premi Nobel d’Economia el 1994 pel
seus treballs sobre la teoria de jocs i, l’any
2001, es va fer mundialment conegut arran
de l’«oscaritzada» pel·lícula A Beautiful Mind,
dirigida per Ron Howard, on s’explica part de
la seva vida. Malauradament, John F. Nash i
la seva dona Alicia van morir en un accident
de trànsit a l’estat de Nova Jersey pocs dies
després de la concessió del premi Abel.
A diferència de John F. Nash, Louis
Nirenberg, nascut fa noranta anys al Canadà,
sempre ha escrit la majoria dels seus articles
en col·laboració amb altres matemàtics de tot
el món. A més, ha estat un prolífic director
de tesis, entre elles la de Xavier Cabré, professor
ICREA pertanyent al Departament de
Matemàtica Aplicada I de la UPC. Per aquest
motiu, en Xavier va acceptar ràpidament el
nostre oferiment d’escriure un article personal
sobre en Louis.
PROBLEMA MATEMÀTIC
T´atreveixes a resoldre un problema matemàtic d´ESO?
Prepara la ment. El vicepresident de la Societat Catalana de Matemàtiques, Enric Ventura, et donarà un cop de mà
08.04.2016 | 19:58
REDACCIÓ | GIRONA
Diversos municipis gironins van acollir aquest dijous les proves Cangur, en les quals els alumnes de quart d'ESO i de primer i de segon de Batxillerat posen a prova la seva capacitat de sol·lucionar problemes matemàtics. Hem seleccionat una de les preguntes de les proves i et proposem el repte a trobar-ne la resposta. Si no te'n surts, Enric Ventura, investigador de l'EPSEM i vicepresident de la Societat Catalana de Matemàtiques (entitat que convoca la Prova Cangur) et resoldrà el problema.
Aniol Resclosa
Pregunta:
De quantes maneres es pot emplenar la taula amb les lletres SUDOKU de manera que no hi hagi dues lletres U en una mateixa fila ni una mateixa columna?
Possibles respostes:
A) 6
B) 12
C) 48
D) 72
E) 144
B) 12
C) 48
D) 72
E) 144
Resposta correcta:
Comencem col·ocant les dues U's. Com que han d'estar en files diferents, n'hi haurà d'haver una a la primera fila i una a la segona: per la primera tenim tres possibilitats; per la segona dues (perquè no es pot posar sota la primera U, sinó repetiríem columna). Aixo fa un total de 2x3=6 possibilitats. I, per cadascuna d'elles, posem ara les altres quatre lletres als quatre llocs que queden buits, de totes les maneres possibles. Per col·locar la S tenim quatre possibilitats, per la D tres, per la O dues, i finalment la K haurà d'anar forçosament a l'ultim lloc disponible. Tot plegat fan un total de 6x4x3x2x1=144 possibilitats, aixi que la resposta correcta es la (E).
L'apunt d'Enric Ventura:
Com veieu, els problemes del Cangur no son ni tècnics ni sofisticats, i es poden resoldre sense ser expert en cap tema en concret. Només requereixen una mica d'enginy i saber-te'ls plantejar de la manera adequada. Aquest tipus de problemes creen, de vegades, una sensació inicial de mandra ("ui! que complicat" sol dir la gent abans ni tant sols d'acabar-los de llegir). Però si superes aquesta mandra, la bellesa i la senzillesa de la seva resolució compensen amb escreix el petit esforç fet per a pensar-los. I la satisfacció personal d'haver resolt el repte es un petit èxit que s'emporten tots aquests mes de 100.000 nois i noies que any rere any participen amb entusiasme a les proves Cangur arreu de tot a Catalunya.
EL NOMBRE PI
Daniel Tammet, un autista que recita 22.514 decimals de pi i parla onze idiomes
El matemàtic ha publicat diversos llibres, el darrer, "La poesía de los números", editat per Blackie Books
01.06.2015 | 11:00HÈCTOR MARIÑOSA/EFE | BARCELONA
El cas del matemàtic Daniel Tammet és el millor exemple que l'home encara sap poc del funcionament del seu propi cervell, ja que la increïble capacitat mental d'aquest britànic a qui es va diag-nosticar epilèpsia, sinestèsia, síndrome d'Asperger i síndrome del savi sobrepassen la comprensió de la ciència.
Tot i que Tammet va evidenciar aviat que era un nen "diferent", no va ser fins als 25 anys quan se li va diagnosticar síndrome d'Asperger, un trastorn de l'espectre autista que no comporta dificultats en el llenguatge, i menys en el seu cas, ja que també té la síndrome del savi, amb una increïble capacitat memorística que l'ha portat a poder recitar 22.514 decimals del nombre pi i a parlar 11 idiomes.
A diferència d'altres autistes que no poden expressar el que senten, Tammet ja ha escrit diversos llibres sobre la seva manera de veure el món, l'últim dels quals, La poesía de los números, publicat a l'estat per l'editorial Blackie Books.
Nascut a Londres en una extensa família -té 8 germans-, a Daniel Tammet li van diagnosticar en la infància epilèpsia i sinestèsia, una infreqüent capacitat per sentir colors, veure sons o tenir sensacions gustatives en tocar un objecte. Davant les seves altes capacitats mentals, en la seva joventut va ser examinat per científics del Centre d'Investigació del Cervell de Califòrnia, que, després de nombroses proves, li van atribuir la "síndrome de l'autisme savi", i fins i tot va protagonitzar un documental al Regne Unit titulat El noi del cervell increïble, emès el 2005 per Five Channel. El documental mostrava una trobada de Tammet amb el més famós dels autistes "savis", el nord-americà Kim Peek, que va inspirar el personatge de Raymond Babbitt en la pel·lícula Rain Man, protagonitzada per Dustin Hoffman.
El 2006, Tammet va publicar la seva història en el llibre Nacido en un día azul, en el qual no amagava les rutines a què el sotmet la seva ment: ha de prendre el te cada dia a una hora exacta, esquitxar-se la cara amb aigua cinc vegades quan es desperta i comptar tots els botons de la roba que porta abans de sortir de casa. A La poesía de los números, Tammet intenta transmetre al lector com ell pot trobar la mateixa bellesa o emoció en un nombre primer que una persona normal en un poema. Per a Tammet, el món necessita artistes. Com els matemàtics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)